Els darrers dies d’aquests quatre anys

A aquest bloc li queda un mes de vida.

[@more@] Ara fa quatre anys començava aquest bloc, hereu de en campanya, el bloc obert durant les passades eleccions municipals.

Segurament aquests darrers mesos és quan s’espera que el bloc hagués de tenir més activitat, però és evident que no ha estat així. Elaborar això, per exemple, ha costat centenars d’hores. Tot i sabent que el programa és la part que menys es mira la gent, si és que se’l mira algú fora de nosaltres…

Però saber que darrera cada paraula escrita -com "paisatge" per exemple- hi ha hores de converses, raonaments, xerrades, lectures i consultes ens permet creure en el projecte que pensem. Saber que tenim el poble al cap, de les Roques d’Aguilar a Colobrers, de Can Riera a Can Casamada, il·lusionar-nos amb les possibilitats com a poble, com a territori, com a persones, valorar la nostra identitat com una valuosa carta de presentació al món… han pagat de sobres l’esforç. Creure en allò que fas, poder-te mirar al mirall cada matí sabent que tu no fas trampes, que no tens res a amagar i sí molt a mostrar.

I el debat de dimecres em va acabar de confirmar-ho.

Malgrat l’anècdota de poder dir-li a l’alcalde provisional que si és conscient de que està mentint quan dona per aprovada una cosa que sap que no ho està, malgrat l’altre anècdota de saber que ens estàvem fent una foto de candidats que difícilment sortiria publicada perquè la centralitat de la foto l’ocupàvem l’Elisenda i jo, malgrat ningú no es va mullar gaire sobre els pactes per a temes bàsics per a Castellar que vam proposar (i el que es va mullar pel tema trànsfuga/ regidor no adscrit pel to i les maneres més valdria que no ho hagués fet), malgrat ara els socialistes facin de convergents d’abans (i he escoltat els debats electorals municipals des de principis del 90, sé de què parlo), malgrat sortís del debat amb la convicció de que les actuals dues principals forces polítiques de Castellar encara no s’han adonat que el món ha canviat i continuarà canviant sota els seus peus… d’aquest debat em quedaré amb el suport dels companys i companyes, amb el seu esforç, treball i il·lusió.

I amb la convicció ferma de que fem el que sentim.

Bateguem!

la foto del Josep Graells, com sempre ;)



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Els darrers dies d’aquests quatre anys

  1. Rafa diu:

    Abans ho hagués dit:
    L’Elisenda i jo ocupem la centralitat política a la portada de l’Actual en paper.
    No es pot ser malpensat 😉

Els comentaris estan tancats.