Alto el bloc!

Ara fa quatre anys escrivia:

Avui, diada nacional dels Països Catalans, començo aquest bloc. Després
del periode electoral i del resultat dels comicis del 27 de maig,
s’inicia una nova legislatura amb esquerra a l’oposició. Ja us ho aniré explicant. Benvinguts i benvingudes al bloc. [@more@]

Quatre anys després -d’aquí el nom del bloc- és moment d’acomiadar-lo, tancar-lo i passar cap a una altre cosa. De moment deixaré passar l’estiu abans d’engegar res de nou. El cos ara em demana descansar una mica, pensar molt, escoltar més i intuir camins. Hi ha molta feina a fer i gent amb ganes de fer-la, Esquerra passarà un congrés a l’Octubre que ha de significar reprendre les esperances cap a una Catalunya socialment justa, econòmicament pròspera i nacionalment lliure. I la gent de Castellar hi serem presents, aportant tot allò bo que poguem aportar.

No interpreteu el meu silenci dels propers mesos com una renúncia o una derrota, no us enganyeu.

Suposo que no cal que digui que continuem, que a Castellar, malgrat no ser presents al consistori, continuem amb la mateixa il·lusió i amb més esforç que mai. Hi som per convicció, perquè creiem en un model de municipi i de relacions entre les persones molt vàlid. Podem revisar cicles, estratègies i comunicacions, però no podem renunciar als nostres principis.

Però tot això ja us ho aniré explicant.

 

Per cert, gràcies al Jordi per encendre, mantenir i portar la
flama, al Francesc per fer-la gran i parlar-ne abans que ningú ni ho
intuís; al Dani, l’Eulàlia, el Santi, la Mireia, l’Oriol i la Pilar
per ser alternativament cervells, cors i fetges quan cal; a l’altre
Jordi, la Montse, la Isabel, l’Alba, l’Esteve i el Josep Ramon per
ser dosis concentrades d’il·lusió; a l’Àngel i el Ferran per
aguantar l’estructura; a la gent que ha volgut donar suport donant la
cara a la llista; als de Sabadell i Sant Llorenç per la complicitat;
al Xavi i al Joan pels prop de vint-i-cinc anys que fa que arreglem
el món des de la muntanya -i si el món no ens fa cas, ell mateix-;
a l’altre Jordi per les idees i el concepte de que només fracassa
qui no pensa en tornar-se a aixecar; al Sergi, per llegir el bloc i
el seu suport incondicional; al Miguel, que a cinc-cents
cinquanta-cinc quilòmetres d’aquí em recorda que tot plegat ho fem
perquè ens agrada i ens dona vida; al Cesc, per la creativitat que
encomana; al Manel, perquè entre guanyar vots o fer un bon vídeo
sempre ens perdrà l’estètica (i l’ètica!); a la gent que va voler
sortir als vídeos; a la Núria, per fer-me emocionar tant i tan
sovint; a les Martes del 86, les dues, pel coaching, per fer-me tenir
esperança en l’educació malgrat tot i perquè jo, de gran, vull
saber-ne tant com elles en saben ara; a la gent de l’AMPA per les
bones i males estones, i per la feina feta; al Nyer, la Carme, el
Rafi, l’Amaya, el Coco i altres esbarteros de mal viure per moltes
coses que no cal explicar aquí; al Fran i a l’Ester per unes quantes
raons, però també per venir a passar una mala estona una mala nit;
a l’Anna, per perdonar-me que encara no conegui la Laia i perquè
amb amics com ella no cal mai patir per res; als q-trones, perquè
l’amistat està per sobre de tot i perquè segur que no hi ha cap
altre millor escola de formació de res al món; a l’Oriol, entre
altres coses, pel Puig; a l’altra Anna per encomanar vitalitat fins i
tot a les pedres; al Javi pel coratge; a la Bet pel i a més, PAUSA,
què vull?; a la gent de Castellar Decideix perquè sí, és possible
i ho hem fet; al Pere per la feinada que ha fet i per les camises; a
ma mare per tot; a mon pare per la dignitat; al Vale, per aquella
bronca que em va fotre fa vint anys i que em va salvar l’existència;
al Ramon, perquè sense gent com ell el món aniria molt pitjor i
perquè, al cap i a la fi, em va animar a fer-ho; a la gent de la
feina que em coneixen millor que si m’haguéssin parit per
ensenyar-me tantes coses (i tenir-ne encara tantes per ensenyar); a
la gent que em deixo i a qui no els hi sabrà greu; al Feliu i
l’Erola, per donar sentit a la vida i cedir trossos sencers de pare a
la causa; i a la Marta, per existir.

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.