El bueno y el malo

El rotllo poli bo – poli dolent és més vell que el anar a peu.[@more@]

Però pel que sembla encara funciona.

Ja es va començar a veure durant la campanya electoral i s'ha confirmat en aquestes primeres setmanes de nou equip de govern.

A l'igual que el Guerra i el González (dal·les cañññña, Arfonzo!) o l'Aznar i el Cascos, a Castellar en Giménez i l'inefable Pepe González muntaran un duet d'aquests. Mentres en Giménez es queda el paper de noi bo i idealista, en González es queda la desagradable feina de fer de dolent i maleducat.

Els seus articles a Forja són un compendi de xuleria espanyola i provocació -impagable el seu darrer escrit on afirma que no pot donar els cent dies de gràcia a l'oposició perquè ho fan molt malament-. Algú pot creure que ho fa perquè ho sent així, però no. La crispació no és més que una estratègia per a desviar l'atenció dels temes importants cap a disbarats i vols gallinacis. Alhora s'evita que el líder hagi d'embrutar la seva imatge amb temes espinosos. Un clàssic de manual, vaja.

Podria costar d'entendre una actitut tan… Bustos, en un govern en minoria, però potser l'alcalde Giménez dona una clau en el seu bloc: l’Altraveu, sense cap mena d’experiència municipal, van ser el més responsables de tots. Un paper que denota que la maduresa i la coherència d’un moviment que va néixer pocs mesos abans de les eleccions. Ja ho anirem veient. 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.