Encara te l’estimes, a la Laia?

Vas pintar-ho la matinada de diumenge a dilluns, quan ja s'havien apagat totes les espurnes del castell de focs.

[@more@]

Al matí, al sortir de casa per anar a treballar, estava allà, a la paret, fet amb esprai: Laia t'estimo molt. 15-9-97, amb data inclosa.

Vaig pensar tot el camí en el perquè. Mai he sabut ni qui ets tu ni qui és la Laia, però sempre he cregut que aquella pintada era el darrer cartutxo d'una relació sentimental que se n'anava a norris.

O no.

Encara existeix.

El carrer ha canviat molt, en aquests deu anys. La mitja dotzena de cases han anat canviant d'amos, s'hi ha mort gent i han nascut criatures… fins i tot la paret, ha canviat! La pintada feta a la paret de les piscines ara forma part del pavelló Dani Pedrosa. El carrer ja no s'omple els estius de gent que es ve a banyar, ara ve molta gent a jugar a tennis i a hoquei, tanta, que els han hagut de fer un aparcament on abans hi havia els primers horts.

Cal Ventejo ja no hi és, han obert el carrer de dalt a baix una pila de cops i els pegats d'asfalt formen curioses formes geomètriques. La única vorera del carrer està plena de pilones per a protegir-nos dels mal educats -i mal educades- que aparcaven sobre la vorera i no ens deixaven ni sortir de casa.

Però la teva pintada encara hi és, ningú l'ha esborrat. Si un cas, s'ha anat desdibuixant amb el temps.

La meva vida, i jo mateix, hem canviat força, també. Aquell estiu vaig fer la travessa del Pirineu. Ara els estius, amb una criatura i una altra en camí, són diferents.

Han canviat les coses en aquests deu anys, per això no he pogut mai deixar de fer-me la pregunta:

“encara te l'estimes, a la Laia?”

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Encara te l’estimes, a la Laia?

  1. wink diu:

    Hola! boníssim, m’ha agradat llegir-ho, és genial

  2. Rafa diu:

    Cal Ventejo (o Venteio) eren dues cases que hi havien a l’actual entrada del tennis, enganxades al transformador. Si t’hi fixes, prop de la teulada encara es veuen restes de la paret de l’edifici.
    La casa era de propietat municipal i hi vivia el ventejo, l’antic sereno del poble, amb la Rita, la seva dona, i els seus molts fills.
    A alguns d’aquests fills l’ajuntament els va recol·locar en pisos als Pedrissos per a fer el tennis, perquè la casa estava en condicions molt lamentables.

  3. Genial el teu escrit! Si encara se l’estima… segur que també ha canviat, l’amor és preciós però canviant!

Els comentaris estan tancats.