No puc estar-me'n: m'agraden molt els Antònia Font[@more@]
La banda sonora d'aquests dies és el nou treball és "coser i cantar", el darrer treball d'Antònia Font (que vos creieu, que això és coser i cantar?)
Entre els molts motius pels quals els escolto a totes hores és la seva capacitat de fer allò que ningú els demana. Aquest disc, gravat amb l'orquestra simfònica de Bratislava, és realment sorprenent i molt, molt arriscat. No és, ni de bon tros, la típica versió simfònica de "light my fire" per ascensor.
No seré jo qui s'atreveixi a fer una crítica musical, me'n guardaré com de caure al riu. Però aquest treball, definitivament, m'agrada.