Al matí, pel dret de les persones amb discapacitat a la seva autodeterminació.
Per la tarda, pel dret a decidir de tot un poble.
[@more@]
Dissabte matí, les entitats que treballen amb persones amb discapacitat a Castellar (Suport Castellar, Dismobil, ADIPS, AVAN, TEB lleure Vallès i em sembla que no em deixo ningú) organitzen una commemoració del dia de les persones amb discapacitat a l'Espai Tolrà.
Pel matí, tallers i actuacions diverses.
Parlo amb força gent de diferents entitats: es palpa un desig de sortir i fer-se veure, d'acabar amb la tradició d'amagar la discapacitat i la diferència, de fer i proposar, d'actuar… D'exercir de ciutadans i ciutadanes, l'esperit de recolzament, autodeterminació i qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
Em quedo a dinar, tot i que m'he d'anar a buscar uns entrepans perquè el càtering que ha contractat l'ajuntament ha fet molt just. Diuen que quan hi ha bon ambient el menjar és el de menys. Pel que em comenten els companys i companyes d'esquerra que es mengen l'arròs, l'ambient és excel·lent…
Escopetejats i amb el dinar al coll, marxem cap a Sabadell, a buscar l'autocar que ens ha de dur a Plaça catalunya.
Quan una cosa és un èxit, és un èxit.
I així m'ho confirma la premsa espanyolista d'avui, que mira, de manera ben ridícula, de minimitzar un clam ben entenedor: Prou!
He rigut molt amb les cròniques tragiversades i manipuladores de determinats diaris (decenas de miles, diuen els acòlits del Conde de Godó).
M'ha estranyat, emperò, que ningú es queixi dels diners que una manifestació d'aquesta envergadura costa als ciutadans, un argument molt en boca dels espanyolistes, darrerament.

Una foto que em resumeix gràficament el dia d'ahir: el president Maragall participant a la manifestació.
Una persona que s'enfronta de manera pública i valenta a l'Alzheimer, alhora que demana el dret a decidir del seu país.
