Deia Josep Pla que l’obra pública en aquest país no es fa, es perpetra.
I si no ho deia podria haver-ho dit perfectament, vista la quantitat d’exemples diaris.
El més recent, i que més m’indigna, és l’aparcament del final del Carrer Sant Feliu, que ha de donar servei al tennis, el hòquei, l’escola i als veïns.
Després de molt temps de retard ja el donen per acabat. Ha costat mig milió d’euros.
Vagin a veure’l i freguin el peu contra "l’asfalt". Aquest saltarà tot d’una, per no parlar dels trossos de runa que es veuen a simple vista en allò que hauria de ser el paviment.
Una xapussa que caldrà refer, a càrrec del contribuent, en un parell d’anys com a molt.