Ja ho va dir Plató: si els homes, en
comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis
no hi hauria problema.[@more@]
Vaig arribar a
Francesc Pujols com tanta gent ho ha fet els darrers temps: per la
música. Les cançons que els mestres Quimi Portet: Al gran
filòsof / hereu d’en Llull / avui cantem encesos / la sang ens
bull. Roger Mas: Francesc
Pujols ens surt del cau / després d’anys d’ostracisme blau / en
un moment d’inspiració / donà un respir a la nació o
Carles Belda, (l’escala de la vida) han dedicat al filòsof de
Martorell em van despertar la curiositat.
Justament
en Carles Belda, abans del concert que va oferir per a l’assemblea de
joves de Castellar, em va parlar de la seva admiració per Pujols i
em va recomanar “entrar-hi” a partir de la biografia feta per
Artur Bladé després de la Guerra Civil, mentre compartien exili a
Montpeller.
La
lectura de Francesc Pujols per ell mateix em
va entusiasmar: Com pot ser que mai hagués sentit a parlar ni de
Pujols ni del seu pensament?
No és
ben bé així: és clar que algun cop o altre havia llegit allò de
que “arribarà un dia que els catalans ho tindrem tot pagat”,
però ignorant-ne, com tanta gent, l’autor.
És
com, després de viure tota la vida a Catalunya, descobrir
Montserrat, o el riu Ebre, o els pirineus… sense que ningú abans
te n’hagi parlat.
Filòsof,
poeta, crític d’art, tertulià, gran humorista… deixeble de
Verdaguer i Maragall, hereu de Ramon Llull, el seu pensament va
exercir gran influència sobre Salvador Dalí (qui afirmava que
Francesc Pujols era, és i serà l’emperador Trajà de la filosofia),
company de Rusiñol i Pla, autor del Concepte General de la
Ciència Catalana… Pujols té
moltes facetes que cal conèixer. El seu anecdotari -més planer que
la seves teories filosòfiques o que la seva Hiparxiologia – és
molt ric.
Pujols
va convidar a dinar don Emili Tintoré, crític teatral. El senyor
Tintoré, que era fi i esquelètic com un insecte delicat, li va dir:
—No
vull plantejar-li problemes, perquè sóc vegetarià.
—No
es preocupi… Ja matarem un bròquil.
Però
no ens quedem en l’anècdota, com massa sovint s’acostuma a fer.
Des
de la Res-Publica creiem interessant presentar a Castellar el
pensament Pujolsià, per això hem convidat a Manuel Jorba i Teresa
Amat, a parlar de "Francesc
Pujols, el filòsof i l’anècdota",
el 15 de Gener
a les 19’30
hores a la biblioteca
Antoni Tort.
Ens
agradaria molt poder comptar amb la vostra presència. Un cop
finalitzat l’acte, la Res-publica farà entrega d’alguns llibres
sobre Pujols a la biblioteca.
El
pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos
enterradors.
Rafa
Homet