De gent fantàstica, d’accions asqueroses i del concert de Manel.

Fa dies que tinc ganes de parlar de gent fantàstica.[@more@]

Sóc de la opinió que al món triomfa per majoria la bona gent. I que no és gens infreqüent trobar gent fantàstica. I ho dic pensant en el 30è aniversari de la colla de diables, per exemple. I puc dir-ho perquè poca cosa hi vaig fer… em va frapar fins a l’emoció veure la quantitat de gent que s’arremangava a treballar. I l’organització fantàstica d’un grupet de gent (i no penso dir els noms del David, el Coco, el Rafi ni dels demés perquè sé que no els agrada…) A canvi de què? A canvi de res! Bé, si, a canvi de la satisfacció de la feina ben feta i de l’orgull de pertànyer a una entitat. No tothom pot entendre-ho, això…

I de gent excel·lent així n’hi ha a piles. I no se’ls acostuma a tenir en compte. I en trobariem a tot arreu i a patades.

I ho dic la mateixa setmana que la política ha estat a punt de fer-me vomitar dos cops, a mi, que defenso la majoria de polítics com a gent treballadora i idealista que ha d’enfrontar-se sovint amb el menyspreu de la gent que no es mulla mai per res!

El primer, a la política nacional. Fer servir l‘enterrament del Vicenç Ferrer com a arma de desgast polític és la cosa més podrida que he hagut d’ensumar en molt de temps. I la segona, que malauradament m’ha tocat més a prop, és el retorn a "este muerto es nuestro" i al "estàs conmigo o estas contra mi", fins ara de terreny exclusiu del PP. Voler esgarrapar vots gràcies a la desgràcia dels morts pel terrorisme és d’allò més repugnant. No sé si guanyaran gaires vots així, però per mi ja se’ls poden ben quedar i confitar. Tot allò que es pugui aconseguir gràcies a vessar sang d’altri em repulsa enormement. No hi ha cap idea ni principi al món, ni una, que valgui una gota de sang humana. I voler-se’n aprofitar és caure al mateix nivell moral.

(i el que és pitjor: tot per tapar les relliscades d’un regidor al ple!)

Però bé, com molt bé cantaven ahir els Manel ens uns Jardins Tolrà plens fins la bandera (i no és un eufemisme) "ens en sortim" perquè, sens dubte "ens ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí"

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.