Mallorca: el cru despertar.

 Moltes raons, familiars i emocionals, m’uneixen a Mallorca.

[@more@]He tingut la sort, o la desgràcia, de viure en primera mà un estiu que marcarà un abans i un després a l’illa. Un canvi, sobretot, al concepte que mallorquins i mallorquines tenen del seu país: "ja no serà pus mai allò que era".

Una crisi econòmica que fa estralls i que ha mostrat en tota la seva cruesa la fi del somni del creixement inacabable del turisme, arrossegant-hi la construcció. Un despertar que ha fet evident la manca d’inversió: els immensos beneficis generats durant dècades pràcticament no han revertit a la indústria turística, i zones com la platja de Palma o Cala d’Or s’han anat degradant sense que ningú no hi posi remei. Tot això acompanyat d’una destrucció sistemàtica i implacable de qualsevol espai verge.

Els hotelers que han dut els beneficis a complexes hotelers de Santo Domingo i a paradisos fiscals, per a que els generin més beneficis propis, reclamen que l’Estat regeneri aquestes zones. Privatitzem els beneficis i socialitzem les pèrdues.

La crisi econòmica, la creença compartida de la mentida de l’atur zero, unes polítiques socials inexistents -en el millor dels casos-, un procés sistemàtic d’aculturalització que ha reduït la identitat pròpia a reductes folclòrics, cap pla d’acollida per a la nombrosa mà dobra immigrant necessària per a fer funcionar tot l’engranatge, (tot això fruit de governs de dretes des que el temps és temps) han esclatat aquest estiu a Son Gotleu, una de les moltes barriades que no surten a les guies, com Son Banya.

Afegim-hi també el dramàtic final d’una altra mentida: la invulnerabilitat de l’illa. El brutal assassinat de dues persones, més l’esclat de quatre artefactes una setmana després, van deixar una sensació -afegida al dol i la ràbia- de desconcert. La cara de Ramon Socias, delegat del govern, era un poema. Protagonista d’una roda de premsa retransmesa en directe per IB3, el delegat va fer tot allò que no s’ha de fer si es vol transmetre confiança. A l’Albert Medran se li haurien posat els pèls de punta. (i a aquesta sensació de
seguretat no li ajuda gaire les activitats principals dels cossos de
l’estat…)

I,
sobretot, ha estat l’estiu d’allò que tothom veia, i tothom sabia: la
corrupció com a principal òrgan de govern de l’illa. Ningú no
imaginava, emperò, que fos tan matussera i descarada. El Pacte de
Progrés està prenent la revenja de la guerra bruta que va practicar el
PP per acabar amb el primer govern d’esquerres de la història. Un PP
-el balear- omnipresent i poderós, molt diferent del català. A Mallorca
hi trobem fatxes integrals, homologables a qualsevol ultradreta
europea, com Carlos Delgado, alcalde de Calvià, al costat de
personatges com Pere Rotger, batlle d’Inca, que seria -salvant les
distàncies i demanant perdó per la comparació-una mena de Lluís
Recorder a CDC.

La reacció popular està sent patètica. Oscil·la entre dos arguments: "ens tenen mania" i "el govern ha d’ocupar-se d’allò que preocupa la població".
Mallorca s’enfronta a una crisi econòmica i social sense precedents, de la qual serà molt difícil sortir-ne. I de bon de veres que no serà pus mai com l’hem conegut.
 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.