Em dic Rafa.



Em dic Rafael Homet Ventayol, però em
sembla que gairebé tothom em diu Rafa, i sóc una bona persona.

[@more@]I
això és el que més m’agrada ser, el que vull continuar sent i el
motiu pel qual m’agradaria ser recordat. A més, des del dijous vuit
d’octubre, sóc el cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya
per a les eleccions municipals de l’any onze.

Com que, pel fet de ser candidat,
demanaré a la gent del meu poble que em faci confiança, crec que és
just que expliqui perquè vull ser alcalde i què he fet per a la
societat fins el dia d’avui.

Currículum:

Nascut el 1971 a Castellar, el petit de
quatre germans de cal manquet. Sóc pare de dos fills que compartim,
com tot, amb la Marta.

Vaig estudiar magisteri i un post grau
de pedagogia terapèutica a la UAB. Treballo de mestre a l’escola
d’Educació Especial Xaloc de Sabadell des de fa prop de quinze anys.

La meva etapa associativa es va iniciar
als setze anys al Grup Escolta Xaloc de Sabadell. He estat cap
d’agrupament i vaig fundar la branca de Castors i Llúdrigues per a
nens i nenes de set i vuit anys. Arrel d’això vaig ser-ne el primer
Vocal a la federació CMS. He estat també monitor del Grup Juvenil
del Centre Excursionista de Castellar.

Des de l’any 89 col·laboro amb
l’Esbart Teatral, en especial amb els gegants, on he estat cap de
colla un grapat d’anys, i amb la colla de diables. Esporàdicament he
participat en espectacles i en dues obres de teatre que m’han deixat
ben clar que el món de la interpretació no està fet per a mi.

Amb el Centre Excursionista de
Castellar, a més de monitor, he estat organitzador de l’activitat 50
anys, 50 cims per a commemorar el cinquantenari de l’entitat.

He estat un dels fundadors de l’AMPA de
l’escola El Sol i la Lluna l’any 2007 i n’he estat el primer
president fins a exhaurir el mandat de dos anys. He estat membre del
Consell Escolar del CEIP Sant Esteve i del Sol i la Lluna.

Políticament em vaig iniciar l’any 86
a les vagues d’estudiants de BUP. Des de l’any 91 milito a Esquerra
Republicana de Catalunya, he ocupat diversos càrrecs a l’executiva i
sóc president de la Secció Local des de fa cinc anys.

He participat també al moviment
juvenil castellarenc col·lectiu mà esquerra i a l’Assemblea
d’Insubmisos de Castellar. L’Antimilitarisme, com a expressió del
pacifisme i la no violència, ha estat i és un dels meus pilars
ideològics fonamentals.

Formo part del col·lectiu La
res-pública, tant en l’organització de xerrades com en escriure
articles.

Comunicativament he col·laborat amb
Ràdio Castellar, produint i presentant els programes el sis-cents
groc, Obaba i SEAC (programa del Centre Excursionista de Castellar) i
participant a les tertúlies del vespre. He escrit diversos articles
per a la premsa local. Tinc bloc a internet des de l’any 2007.

Per què?

Tinc un concepte polític de la vida.
Dels anys als escoltes em va quedar el compromís d’haver de deixar
el món una mica millor de com el vaig trobar.

I, justament, compromís és el
principal motiu pel qual presento avui la meva candidatura. Compromís
amb la meva terra i la meva gent, amb el meu paisatge quotidià, amb
l’educació dels meus fills que només serà complerta en la mesura
que sigui col·lectiva. Un compromís individual, de treball diari
com el feien les nostres àvies: mica en mica però sense defallir ni
descansar, amb perseverança.

Compromís també, col·lectiu, de
poder ser el poble que vulguem ser. D’esdevenir autèntics ciutadans
i ciutadanes amb drets i deures. I aquest és l’esperit que vull
portar a l’ajuntament: la d’una institució que treballi amb i per al
poble i la seva gent, que garanteixi la igualtat d’oportunitats.

L’ajuntament no pot entrar a les vides
de cada u de nosaltres i assegurar-se que apaguem el televisor per
llegir amb els nostres fills, que aturem l’ordinador per a escoltar
la gent gran. No, això no ho pot fer cap institució. Però és
aquest esforç el que ens permetrà tirar endavant com a poble i com
a país. Perquè si, com a poble, hem arribat on som és gràcies a
l’esforç individual que hem sabut transformar en voluntat
col·lectiva.

Respecte, al nostre entorn, a les
persones i a la nostra identitat, perquè només sabent d’on venim
podrem decidir cap on anem.

I, en un context econòmic com
l’actual, no només cal parlar d’austeritat i contenció. D’això
n’hi ha d’haver sempre, en les èpoques bones i en les dolentes. Hem
d’impulsar una economia del coneixement des de la nostra identitat.
Sense oblidar les arrels, la pagesia, el producte de qualitat i de
proximitat, la indústria, el teixit productiu que manté el poble i
el país.

Catalunya ha de ser un país lliure,
obert, pencaire i perspicaç alhora, creador de riquesa i
oportunitats, integrador i un referent de pau
, diu l’Ernest
Benach, president del Parlament. Un desig perfectament aplicable a
Castellar.

Compromís: amb les persones, amb els
drets, amb l’educació, amb la cultura, amb el medi, amb les arrels,
amb l’esperança d’un futur més just i més lliure. Per tot això, i
molt més, vull ser alcalde de Castellar del Vallès i Sant Feliu del
Racó. I vull ser alcalde per Esquerra Republicana de Catalunya. Per
a continuar aquell esperit modern, obert i engrescador de l’alcalde
Tort. Per un país lliure i socialment just, que es comença a
construir des del poble. I això només puc fer-ho amb el vostre
suport, crític sempre, entusiasta quan calgui. Si us plau, no em
deixeu sol, perquè tenim molta feina a fer i moltes il·lusions i
anhels a aconseguir.

Deia Joseph Conrad a El cor de les
tenebres, L’únic que ens redimeix és la idea. Una idea al fons
de tot; no una pretensió sentimental, sinó una idea; i una fe
desinteressada en la idea, quelcom que pot ser erigit i davant del
que ens podem inclinar i oferir un sacrifici..
.”.

Així doncs, amb el vostre suport, us
proposo tirar endavant. Empaitar la idea.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Em dic Rafa.

  1. Rafa diu:

    Eva:
    moltes gràcies, igualment per la part que et toca.
    Castellarenc qualsevol:
    també moltes gràcies, en especial pel desig de sort, tot i que com deia Picasso «no sé si existeix o no la inspiració, però, per si de cas, quan vingui, que m’agafi treballant»

  2. Joan diu:

    Benvolgut Rafa,

    Et vaig enviar un missatge d’enhorabona però se’m va penjar durant el procés.

    El reitero: que tinguis/eu molt encert!

    Joan

  3. Rafa diu:

    Moltes gràcies, Joan. Em fa especial il·lusió el teu comentari.
    Que hi hagi encert per a tothom!

Els comentaris estan tancats.