Si el timbaler del Bruc enlloc del timbal s’hagués tocat els collons, ara seriem francesos.[@more@]
No puc negar que, sense haver de pensar-hi gaire, hi trobo uns quants inconvenients. Però a banda del rugbi, la sidra i el formatge hi ha un tema que m’agradaria especialment haver heredat de la il·lustració: els lavabos públics.
Així pensava dimarts a Plaça Catalunya. Com cada tarda, al sortir la meva filla d’escola, anem una estona a jugar a la plaça. Dimarts, a la caseta que hi ha just sota el tobogan, un nen (o nena) s’hi va cagar. Aprofito per dir que no cal patir més per l’alimentació saludable de les criatures. Vist allò no hi ha cap dube que la canalla castellarenca està més que ben alimentada. Ningú no el va veure, però la qüestió