Una caca.

Si el timbaler del Bruc enlloc del timbal s’hagués tocat els
collons, ara seriem francesos.[@more@]

No
puc negar que, sense haver de pensar-hi gaire, hi trobo uns quants
inconvenients. Però a banda del rugbi, la sidra, el formatge, la
laïcitat i la no existència de monarquia hi ha un tema que m’agradaria
especialment haver heretat de la revolució del nord: els lavabos
públics.

Això pensava a Plaça
Catalunya. Cada tarda, al sortir la meva filla d’escola, anem una
estona a jugar a la plaça. Dimarts un nen (o nena) es va cagar a  la caseta que hi ha just sota el
tobogan. Aprofito per dir que no cal
patir més per l’alimentació saludable dels infants. Vist allò no hi
ha cap dubte que la canalla castellarenca està més que ben alimentada.
Ningú no el va veure, però la qüestió és que a alguna criatura li va
agafar un "apreton" i va pensar que aquell era un lloc tan bo com
qualsevol altre. No entraré en detalls, però us podeu imaginar com va
quedar la cosa: abans cap adult no pogués reaccionar, amb desenes de
nens i nenes corrent i saltant en poc espai, la magnitud de la tragèdia
es va anar escampant per tot el castell.

Tampoc
és tan estrany: qualsevol parc infantil a aquesta hora és una mena
d’expo cul…tura. Sota els arbres, entre els matolls, les criatures
fan un pipi quan no poden aguantar més, i ho fan amb total naturalitat.
No hi ha enlloc més on fer-ho.

A les places, excepte la del mercat, no hi ha
lavabos públics.

Tampoc
n’hi havia, si més no en quantitat suficient, el dia del correlokals,
per festa major. L’esbart, per exemple, té un sol lavabo. Si calculem
la gent que hi havia, la cervesa consumida per cap havia de provocar
forçosament la pudor de pixat que feia el dia següent el carrer Colom.
Pudor que el veïnat mirava d’arreglar a cop de mànega.

El
mateix podríem dir de vilabarrakes. L’índex de bufetes per metre
quadrat deixa en ridícul la quantitat de cabines lavabo disponibles. 

De res serveixen les normatives de civisme si no hi ha les
infraestructures necessàries.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.