Bombers.

En aquest país tothom sap com ha de jugar el Barça, què s’ha d’ensenyar a l’escola i com s’apaguen els focs.

[@more@] A l’hora de la veritat, però, de Guardiola només n’hi ha un, l’escola catalana no està al lloc de l’informe PISA que ens agradaria que fos i de Marc Castellnou també només n’hi ha un.

Vaig tenir el plaer d’escoltar a Castellnou a una xerrada que va organitzar Castellar Sostenible poc després dels incendis de Sant Llorenç. Vaig aprendre moltes coses, aquell dia. I Castellnou em va semblar una persona d’una intel·ligència i clarividència poc habituals. Algú que formula preguntes molt senzilles que obren nous paradigmes. Algú que ha estudiat, investigat i pensat molt sobre incendis forestals a Catalunya i arreu. Algú que sap molt bé de què parla. Em va confirmar la certesa que el cos de bombers de Catalunya és una institució d’altíssim nivell.

D’aquell dia, sobretot, em va quedar una observació: el foc és al bosc mediterrani allò que la neu als boscos nòrdics.

Ahir em va encantar la seva intervenció al Parlament. (aquí sencera) Contundent, argumentada i plantejant propostes tan agosarades com encertades. Una mica de seny emmig de setmanes de demagògia i mentides a càrrec de La Vanguardia (aquí una altre trola) i altres apostols de la sociovergència, més preocupats per desgastar els socis "petits" del govern (no ens enganyem: l’incendi és l’excusa, ara van a per iniciativa) que no en aclarir res.

El cap dels GRAF és un orgull per aquest país.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.