Avui, dijous 25 de febrer de 2010, es presentarà el Pla Local d’Habitatge.
[@more@] Tinc la sensació que és un pla que es presenta mort en el sentit que caldrà, com a mínim, retocar-lo a inicis de la propera legislatura. L’administració pública té molts aventatges, si voleu, però un gran defecte: és molt lenta. La situació per la qual es va dissenyar aquest pla ja no existeix.
La realitat s’avança a la legislació massa sovint. A vegades perquè qui legisla és incapaç de veure més enllà, a vegades perquè la realitat ha canviat de cop i allò ja no és allò. La crisi econòmica que ens està esclafant ha picat fort, molt fort, a la bombolla immobiliària. El padró a Castellar ha fet un canvi de tendència radical en un any, hi ha una pila de promocions a mig acabar, buides o en mans de bancs i caixes (oju al dato: el sector immobiliari torna a tenir expectatives de fort creixement el proper any. On? Al mercat de lloguer!)
En qualsevol cas, no sembla que Castellar necessiti a dia d’avui més de 600 habitatges nous. Crec evident que tampoc és el millor moment per a hipotecar l’espai de futbol per a fer-hi pisos. (de fet, em costaria trobar el moment de reconvertir un espa d’equipament en pisos: Castellar pateix un col·lapse de serveis que ara seria el moment d’anar obtenint) Parlant de col·lapses, aviat parlaré de l’escandalosa situació actual del tercer institut.
La política urbanística del PSC em sembla que només es pot qualificar
d’erràtica: ara sí, ara no.
Des d’Esquerra mirarem d’esmenar aquest pla per tal d’adaptar-lo a les necessitats actuals i dels propers anys tot i que, com sempre, tot està dat i beneït: les ARE són en mans de la Generalitat gràcies al suport que el trànsfuga dona incondicionalment (suposo) al PSC i no veig cap fórmula de recuperar el poder de decisió del poble de Castellar sobre què ha d’anar al camp de futbol municipal, per exemple. Aprofitarem, però, que tothom, fins i tot l’equip de govern, veu que això no va enlloc i que calfer-hi alguna cosa.
Hi ha gent que té molts problemes amb l’habitatge, i aquest pla no ho soluciona. I això no pot ser. Segurament, si enlloc del Pla Local d’Habitatge estiguéssim parlant del Pacte Local d’Habitatge, fet amb diàleg i consens, podríem donar respostes a les necessitats reals, enlloc de voler crear necessitats que lliguin amb les repostes que tenim.
Però això no dona medalles.