11 de setembre

Com que tenim alguns problemes amb el web de la Secció Local (bé, només en tenim un: no podem publicar…) penjo aquí el parlament que vaig fer l’11 de setembre a l’acte que organitzem al carrer de les Roques. [@more@]

De nou ens trobem
al carrer de les Roques en el marc de la diada nacional de Catalunya.
Una Diada necessàriament reivindicativa fins que no puguem decidir,
com a poble, allò que volem ser. Reivindicativa, com la mateixa raó
de ser de catalans i catalanes, obstinats en ser i en existir malgrat
tot. I, francament, si encara som aquí, si malgrat la història
encara volem ser aquí, no podem tenir cap dubte de que arribarem a
decidir què volem continuar sent. Joan Manuel Tresserras, Conseller
de Cultura, recordava que “els titulars són sempre l’excepció,
el dia a dia de la gent mai no és notícia” I aquest dia a dia,
aquesta pedra picada a l’ombra dels titulars, ens ha dut on som.

L’independentisme
ha fet un salt qualitatiu sense precedents en només un any.

El 13 de setembre
passat, Arenys de Munt organitzava la primera Consulta Popular per la
independència, amb triomf aclaparador de la democràcia i el joc
cívic. Darrera seu han seguit 465 municipis més, i l’onada
continua. Avui mateix es fan consultes a Alfarràs i a Sant Martí de
Riucorb.

Castellar no n’ha
estat una excepció. El 13 de desembre el nostre poble es va afegir a
la primera onada de consultes, amb excel·lents resultats
d’organització i participació i amb una contundent victòria
d’aquelles persones que creuen que Catalunya ha d’esdevenir un estat
de dret independent, democràtic i social integrat a la Unió
Europea.

No és sense
aquesta organització de la societat civil que s’entén la
manifestació massiva del 10 de juliol. Una manifestació que, sota
el lema “som una nació, nosaltres decidim” va esdevenir un gran
clam independentista. Un aquelarre independentista, en afortunades
paraules d’un líder democristià.

Una manifestació
que va posar en clar allò que ja intuíem: una part molt important i
significativa de la societat catalana no en té prou amb l’autonomia
i vol anar més enllà, fins a esdevenir un estat. Democràticament i
amb total normalitat.

No hem arribat
aquí per casualitat, tampoc. Fa set anys es va iniciar una aposta
política arriscada, sumar esforços amb tots aquells que deien que
calia anar més enllà, encara que només fos una mica més enllà,
per a redactar un nou marc jurídic per a Catalunya, malgrat no fos
la Constitució que volem fer. La reforma de l’estatut d’autonomia ha
estat la prova del cotó. I el cotó ha sortit ben brut. L’Estat
Espanyol no accepta federalismes ni concerts. O juguem amb les seves
normes o ni hi juguem. I ha estat arrel d’això que molta gent ha
vist per primer cop la realitat de l’espoli fiscal, que Espanya és
crisi i un mal negoci. Ha estat arrel de comprovar fins on arribar la
democràcia a l’Estat Espanyol que s’ha entès que per a federar-se
en calen dos. Ja no hi fem res, a Espanya. Res més que pagar i rebre
garrotades en forma de sentències del constitucional i del defensor
del pueblo. Del seu, de pueblo.

I continua l’hora
de la societat civil, del poble. Ara és el moment que els
independentistes fem un doble esforç per tal d’esdevenir rellevants
als càrrecs de la societat civil. A les entitats cíviques i
culturals, a les associacions de mares i pares, a les empresarials,
als sindicats. Hem d’esdevenir estructura d’estat a tots els àmbits
de la vida quotidiana. Quan la gent que el 10 de juliol va sortir de
casa per anar a manifestar-se lideri sindicats, foments i
associacions, la partida estarà guanyada.

Aquí, al carrer
de les Roques, retem homenatge a totes aquelles persones que van
lluitar, pagant sovint un preu molt alt, per la defensa del nostre
país, de manera ferma i valenta. No som ni tan forts ni tan valents
com moltes de les generacions que han resistit quan no hi havia cap
esperança. Però volem ser, i per això ens refermem en continuar
treballant, en les nostres activitats i en les nostres actituds cap
al progrés social, la sobirania popular i la independència.


Castellarencs i
castellarenques:

Visca Catalunya
lliure!

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.