Dialèctica.

Aquesta és la meva darrera col·laboració amb la Res-pública.[@more@]

Nosotros no somos más que animales
climáticos.

Y yo vivo en un país donde esto que
Marx llamaba la lucha, la dialéctica…

aquí vivimos en un medio de dialéctica
cósmica total.

Esto me ha hecho comprender la
dialéctica de los hombres.

Yo vivo en un país donde hay siempre
la lucha entre el Canigó

y toda la consideración climática del
Norte

y los vientos del sur.

La lucha es constante, a veces triunfa
el Norte, a veces triunfa el sur.

La inestabilidad es siempre total.

Josep Pla en una entrevista al programa
A Fondo (TVE) 8 de desembre de 1976

El Canigó, el Nord, els vents del sud.
El seny i la rauxa. Orient i Occident. Allò que hauria de dir i allò
que vull dir. Enfrontar-te a un full en blanc.

Al concert Desbunderbart un avi del
veïnat de Salt crida a Puntí: “Au, engega home!” fa un riure de
jugador de botifarra, mira a la càmera i diu ”no està inspirat!”
riu una mica més i diu “ara, ara…” i Josep Puntí arrenca.
Continuo pensant tot allò que voldria explicar però ara no em surt.
O no vull. O no és el moment.

“Ara o mai, no puc perdre el tren. El
temps em cau al cim. El cap em bull.” em canta Puntí des de
l’ordinador, acompanyat d’una guitarra acústica. I a mi també em
bull el cap.

Costa trobar el fil dels pensaments i
les emocions, la partitura que els uneix i fa que sonin tots alhora.
N’hi ha molts, alguns de definits, altres de massa complexes encara
com per a poder-los resumir i alguns que just són una intuïció.
“La memòria del perfum és tan eterna” canta ara Joan Garriga.

Potser és el moment de baixar a
l’hort, treure quatre herbes, podar la parra, l’heura i els rosers,
plantar els bulbs de les tulipes i deixar que em toqui l’aire.
“agafaré al vol el fil que pel jardí navega i l’estiraré
amb la canya des de coberta. Sóc pescador de muguet, iris i deliris”
continua en Garriga.

Sembla que avui guanyen els vents del
sud, les cançons, les flors, la poesia i la imaginació. Demà
tornarem al Canigó, a la feina, als projectes definits, als
conceptes, a la ciència i a la racionalitat. Demà serà dilluns.
Ara potser farem un te i quatre galetes per a berenar.

Ja ho canta Joan Miquel Oliver: “ai,
las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç”.

“Foc a l’Obaga” hi afegiria Roger
mas.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.