Amb un somriure irònic…

Avui comença l'autoanomenada consulta popular[@more@]

Quan, a la darrera setmana d'agost, es va parlar de quina havia de ser la nostra posició davant la consulta del queixal de l'edifici pantalla, algú va definir-ho prou bé: "un somriure irònic" 

Una setmana després, reunits davant el monstruós transformador que han plantat a la Plaça, es va decidir demanar no votar l'anècdota davant aquesta mena de monument al "aquí mateix..."

Finalment el PSC s'ha quedat sol. Fins i tot l'Altraveu, suposo que emprenyats perquè la seva proposta de que votéssin nens i nenes de 12 a 16 anys ha desaparescut en el darrer moment, s'ha retirat de la comissió. I ICV anuncia una massiva xiulada popular contra l'estafa. 

Em sembla que a ningú ja no li importa el resultat ni quina participació tindrà l'enquesta. Fer promeses electorals que es sap que no es podran complir porta a coses d'aquestes. Una situació que em recorda molt a l'Hospital de Son Espases, on el PSIB està a punt de tirar endavant un projecte contra el qual ha basat gran part de la seva campanya.

A Esquerra, fugint del soroll mediàtic, hem anat treballant la proposta de crear un Consell de Cultura que, entre altres moltes coses, planifiqui i raoni quin ha de ser l'ús de l'illa cultural, abans que tanta inversió acabi sent un edifici contenidor sense cap connexió.

Una proposta a la qual el PSC s'hi ha agafat com una taula de salvació, entreveient la única sortida digna al batibull electoral que ells/es mateixos han creat.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.