Quan es miren les coses quotidianes amb l'òptica Monzoniana de fer veure que vivim en un país normal ens trobem amb situacions excel·lents.
El Correllengua en defensa de la llengua i la cultura, sense anar més lluny.
[@more@]
Si a qualsevol país civilitzat, Noruega per exemple, un grup de gent majoritàriament jove organitzés actes durant uns dies a favor de la cultura, ho trobaríem com un exemple de consciència cívica a imitar, impensable en un país com el nostre on els joves només s'interessen per les discoteques, els videojocs, les drogues, blablabla…
Però no. A Castellar del Vallès, Catalunya, Països Catalans, tot aquest cap de setmana moltes entitats han sortit al carrer a mostrar que la cultura és allò que ens serveix per a relacionar-nos com a persones amb el món. I amb aquestes entitats ha eixit un munt de gent.
Una actitud cívica exemplar. Cap dels assisstents, organitzadors o participants d'aquests actes té la més mínima obligació de fer-ho, però erem allà.
D'acord que era molta més la gent que no ha participat que no pas la que ho ha fet, però en aquests temps neocons, sóc dels que pensen que qualsevol acte acte al carrer sense cap altra finalitat que la de "fer poble/ carrer/ país" -un sopar de veïns al carrer, per exemple- és un acte revolucionari.
Edito amb una de les fotos que el Jordi Fusté ha tingut l'amabilitat de cedir-me. Moltes gràcies, Jordi.
