Un altre maleït accident de cotxe ens fa trontollar l’ànima.
El dia es torna fosc, el cor petit i el nus de la gola no vol marxar.
El Jordi està convençut que si tenim pensaments bonics cap a la Cristina se’n sortirà.
Jo no puc fer cap altre cosa, i us demano si us plau que també ho feu.
No conec la Cristina, però just fa uns dies me’n van parlar. Em van dir que la Cristina era la companya del Jordi i que tenia ganes de fer teatre. Em van comentar que una bona manera d’introduir-la als moviments teatrals de l’ETC seria que comencés a fer lectures a l’Hora Golfa del Conte. També em van dir que ara no,que havia tingut un accident i era a l’hospital, però que comptéssim amb ella per un futur proper.
Cristina, t’esperem a les nostres hores golfes!