Contràriament a l’eslógan de El Pais, a mi viatjar em fa veure sempre la necessitat de tenir un estat propi.
[@more@] Podria posar molts exemples, però avui el diari El Punt en publica un de prou interessant.
No acostumo a penjar articles de premsa, però en aquesta ocasió encara em dura l’emprenyada d’haver de baixar a coll entre dos, a l’estació RENFE de Plaça Espanya de Sabadell, un alumne que va en cadira de rodes. (per si algú no ho sap: dos trams llargs i drets d’escales sense ascensor. Un alumne de setanta quilos.)
Comparacions odioses
El Ministeri de Foment inverteix
menys en rodalies de Barcelona, tot i que està pitjor que altres xarxes
del servei, com la de Madrid
Les comparacions són odioses. I encara ho són més quan un usuari de
rodalies de Barcelona que diàriament conviu amb un servei que sovint
deixa molt a desitjar va a Madrid i percep el bon funcionament de la
xarxa de Cercanías. Més de 201,2 milions de passatgers van utilitzar
els Cercanías l’any 2007. Durant el mateix període, el nombre d’usuaris
de rodalies es van quedar en 117,1 milions, la qual cosa representa un
4,1% menys que el 2006. Renfe atribueix la pèrdua de passatgers al
reguitzell d’avaries que va tenir la xarxa.
Innocentment,
l’usuari habitual de rodalies va a demanar els horaris dels trens que
van a Getafe a l’oficina d’informació d’Atocha, que és buida. Sense
cues de viatgers que reclamen la devolució exprés perquè el tren ha
arribat tard. Amablement –el to emprat pel personal de Renfe també
sorprèn el viatger d’aquí– li pregunten què vol. «Tenen uns horaris?»
«No, és que cada línia té una freqüència de pas.» Es queda parat, i fa
una última pregunta: «Funcionen com un metro?» «Sí», respon l’empleat
d’atenció al client. A la xarxa de rodalies de Barcelona l’única línia
que teòricament funciona amb freqüència de metro és la C2 sud i ho fa
per la reestructuració dels serveis per les obres del TAV a la Sagrera.
Va
cap a les andanes i veu que en les pantalles anuncien que falten tres
minuts perquè passi el seu tren. El servei de megafonia de l’estació
d’Atocha també anuncia l’arribada del tren amb veu nítida i sense
equivocacions. El comboi arriba puntual, ni un minut abans ni un minut
després, com sí que passa a la xarxa de Barcelona. Un cop dins el tren
s’adona que són combois nous, model Civia, adaptats a persones amb
mobilitat reduïda. Fins i tot han suprimit la distància que
habitualment queda entre el tren i l’andana. Dins els vagons hi ha
pantalles d’informació que funcionen correctament. Alguns trens de
rodalies de Barcelona també tenen aquestes pantalles, però sovint els
missatges que donen no són correctes. L’estació de Getafe Centro és
antiga, però el fet de no deixar-la envellir i fer-ne un manteniment
constant fa que el seu estat sigui més que acceptable. Sembla una
estació nova al costat d’altres tan cèntriques com la d’Arc de Triomf,
la de Sant Andreu Arenal o la de la plaça de Catalunya.
Les
comparacions també són odioses quan es parla d’inversions. Mentre que
el pla de Cercanías de Madrid té un pressupost de 5.000 milions
d’euros, el de rodalies de Barcelona es queda amb 4.000 milions. La
diferència de 1.000 milions d’euros pesa més si es té en compte que «la
situació de partida és totalment diferent», apunta el president de
l’associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol.
La xarxa de Barcelona és més extensa: té 467 km, mentre que la de
Madrid en té 393. Però per la xarxa d’aquí només hi circulen 777 trens,
cosa que fa que la freqüència de pas sigui més dilatada que a Madrid,
on hi ha prop de 1.500 combois repartits per les vuit línies.
Per
Riol, el pla de rodalies de Barcelona «sembla pensat per actualitzar
una xarxa que fa molt temps que ha quedat antiquada; possiblement, tot
el que ara funciona malament s’arreglarà, però no fa un pas endavant,
cap al futur». L’entitat demana que el pla de rodalies sigui tan
ambiciós com el que té el metro de Barcelona.
Els 5.000 milions
del pla de Madrid serviran per fer 115 quilòmetres de via nous,
quadriplicar vies a 66 km que ara són dobles, fer 25 estacions noves,
remodelar-ne 55 més i construir 5 nous intercanviadors. Els 4.000
milions per a Barcelona permetran fer 25 km de via nous, duplicaran 80
km de via –sense quadruplicar-ne cap, cosa que impedeix que es plantegi
fer alguns serveis semidirectes perquè la xarxa no té prou capacitat–.
El pla presentat dimarts també inclou fer 9 estacions noves,
remodelar-ne mig centenar més i fer 10 intercanviadors. Només
construiran una línia nova, la que anirà de Cornellà a Castelldefels.
«Aquesta, sense comptar el ramal de l’aeroport, serà la primera línia
de rodalies que s’haurà planificat, ja que totes les altres han estat
reconvencions històriques.»
(extret de www.elpunt.cat)
A veure què hi diu el maquinista.