Decidint

En la meva vida associativa -que comença a tenir una certa trajectòria- em sembla que res m’havia dut tanta feina com Castellar Decideix.[@more@]

Per entendre-ho, cal explicar que Castellar Decideix és una mena de poti-poti assembleari amb gent, molta gent, amb perfils personals, laborals i ideològics com a mínim diversos. Gent que no només no ha treballat mai plegada sinó que sovint ha estat enfrontada ideologicament. Gent que milita a diversos partits polítics i gent que no en vol ni sentir parlar, de política de partits. Fins i tot, gent de l’Espanyol, hi ha. Però tothom amb un únic objectiu.

No és tant important qui hi ha, sinó què s’hi fa. I aquí si que es pot repetir allò de "tot està per fer i tot és possible", i com que tot està per fer, es fa tot. I es penca molt. I es penca en positiu. Cadascú des del seu àmbit i confiant en l’àmbit dels altres. No hi ha dia que no em tregui el barret, metafòricament parlant, davant la feina d’algú. I de les complicitats que s’estableixen, i dels ajuts i les simpaties que trobem pel camí de la gent més impensada (i aquí em torno a remetre a la descripció de l’entitat).

Quan es va començar a plantejar, tot i que estava i estic convençut que cal fer-ho, tenia els meus dubtes que pogués arribar a bon port. Ara no en tinc cap. Es farà i es farà molt bé.

Independentment del resultat. A Castellar del Vallès una bona part dels seus ciutadans i ciutadanes haurà exercit el seu dret a decidir, i decidirà allò que voldrà. Evidentment vull que guanyi el si, però ara i avui el fet de fer la consulta popular haurà estat un veritable triomf de la democràcia, de la de bon de veres. D’aquella que està més enllà i per sobre dels tribunals d’ordre públic.

Per cert, ja us heu fet voluntaris?

http://www.castellardecideix.cat/voluntariat.php

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.