Amb un parell d’orelles

En una agradable passejada en bici, el Sergi em preguntava per què fa dies que no actualitzo el bloc.

[@more@] És difícil explicar els meus períodes cíclics d’obrir ulls i orelles i tancar dits i (tant com em sigui possible) la boca.

Potser podria provar de fer-ho amb paraules de Francesc Pujols:

El platònic sant Agustí va trobar el famós "Verum est quid quod est" —la Veritat és el que és. Els escolàstics aristotèlics van definir-la dient que "Veritas est adequatium intellectus et res"
—la Veritat és l’acord entre l’enteniment i les coses—. Totes dues
definicions estan molt bé, però jo volia arribar a la definició
definitiva {…}

o bé

És cert, com ja ha estat dit, que l’home
lliure de superstició pot fer el mal amb més facilitat que el
supersticiós, però caldria afegir que la força que té aquest darrer per
fer el mal és infinitament superior a la de l’altre. El primer, quan fa
el mal, generalment, ho sap, mentre que el segon, quan fa el mal, creu
fer el bé.

Per a buidar, primer cal omplir (i a l’inrevés, of course). I ara em cal llegir, escoltar i pair tantes i tantes coses vistes, viscudes, sentides, escoltades, llegides o intuides en els darrers mesos.

Passat reis torno a estar operatiu.

Ah, i bon any.

I, parlant de parlar i llegir, aquest senyor en sap un pou i mig.

I ho il·lustrarem una vinyeta de l’Aleix Saló, un dels meus darrers descobriments en el món del còmic (gràcies, Oriol).

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Amb un parell d’orelles

  1. Joan diu:

    Molt Bon any nou, Rafa!

    Segur que aquest període et servirà per seguir ben enèrgic!

    Salut i bons Reis per tu i els teus!

    Joan

Els comentaris estan tancats.