Podent-ho arreglar civilitzadament a òsties, per a què fer-ho parlant?

L’èxit i la improvisació acostumen a ser una combinació explosiva.

[@more@] Un ràpid antecedent: l’antic concessionari del Calissó -bar de titularitat municipal- plega i s’obre un nou concurs. El guanya un equip de gent amb ganes i empenta que engeguen una programació cultural àmplia i centrada en un públic, bàsicament jove, que no estava contemplat fins al moment a les programacions culturals.

Podeu trobar més informació en aquest Actual (pdf), on la carta dels veïns es respon al mateix número per part de l’actual equip de govern , al bloc de la Gatell, a la plana de Convergència, o en aquest grup facebook.

Resulta que el local no té un magatzem prou ampli per a les noves necessitats i l’ajuntament, per festa major 2009, posa un container d’aquests de port a la zona blava, davant d’un dels pocs edificis amb una mica d’encant arquitectònic que tenim al poble. Tenim un problema i l’hem solucionat. La pega és que vuit mesos després el container continua allà, i vist el transformador de la Plaça Major, s’hi estarà dies. Suposo que deuen haver fet un capmas per no haver de renovar el tiquet
de la zona blava cada mitja hora 😉

Òbviament, un quipament així en una zona així genera problemes de convivència: el dret a descansar versus el dret a divertir-se i a conviure. Passa a tot arreu i no és un tema pas nou, els veïns volen dormir i la gent quan surt del bar (i que ningú no se m’ofengui, la base de l’espai cultural és el bar) doncs xerra, crida o juga a futbol a la plaça a l’hora, no sempre a les hores habituals.

Tenim dos problemes puntuals que s’han de resoldre, un de tècnic i un de civisme. Però ja hi som. Cal crear dos bàndols, fer de l’anècdota argument i embolica que fa fort. O socialista o convergent. O amb mi o contra mi. Ens volen tancar! Voteu-nos si voleu dormir, voteu-nos si us voleu divertir!

En fi, que ara continuem amb els dos problemes sense resoldre i s’hi ha afegit un conflicte que no havia ni d’haver començat. Un cop més es busquen culpables per no haver de treballar en solucions.

I així ens va.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.