Setembre

 

Setembre arriba com les
seves tempestes. Un cel negre i amenaçador es va acostant de lluny.
Penses que no t’agafarà. Que no et plourà. Que no et mullaràs.
Que aquest cop no.[@more@]


Però acabes xop enmig
d’un festival de llamps i trons, i amb la sensació que t’ofegues. La
tempesta t’ha enganxat sense paraigües i a cel obert. Com el
setembre, que acaba de cop amb l’estiu i les estones. Ja no n’hi ha,
d’estones. Tornem als minuts, a les agendes i a són tres quarts de
vuit del matí perquè estic fent entrepans per la canalla. I si no
són tres quarts de vuit, tinc un problema.


I la bústia d’entrada es
torna a omplir de seguida, amb reptes que t’agradaria afrontar, amb
projectes engrescadors, amb noves propostes… que han de quedar
aparcats perquè hi ha temes avorrits, lletjos i reiteratius que no
es poden deixar. I allò que semblaven mestres progressistes i
renovadors es destapen com a funcionaris de la caverna. I que entre
els de dalt i els de baix sempre reben els del mig, que amb l’excusa
que és per al seu bé els plou per totes bandes. I no et queixis,
que segur que la culpa és teva.


Però no et desanimes,
mai no ens desanimem. Podem amb això i amb més. I farem les coses
engrescadores perquè el món pot ser un lloc més bonic. Segur.


I, de cop, la Festa Major
apareix com un petit espai serè entre els núvols. Bé, més o
menys. Suposo que serà l’edat, però avui és dimarts i tinc
agulletes per tot el cos produïdes per la cursa popular (sort que
vaig posar seny i només vaig córrer l’infantil acompanyant la meva
filla), les dues! tabalades de diables, portar gegants, els diversos
àpats amb amics, coneguts i saludats i l’absurda creença que es pot
sortir de nit a vilabarrakes i l’endemà assistir amb normalitat a
qualsevol acte infantil a ple sol (per què els actes infantils
sempre es fan a ple sol?). I encara bo que dilluns treballo.


I s’acaba la Festa Major
i veus tots els llocs on no has anat però t’hauria agradat ser-hi. I
penses que sort n’hi ha de les entitats, que si no la Festa Major
seria una mica una porquerieta. I de Vilabarrakes. Però el castell
de focs ja ha acabat de tronar. I comença l’any.


L’any comença amb el
castell de focs de Festa Major, no ens enganyem. Esperarem que vingui
un altre juny, de mentre.


 


*article publicat a "La Forja", dins la col·laboració de La Res-pública.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.