Qui de vostès, en el cas hipotètic de viure a Castellar, aquests dies no ha rebut un mail, un SMS o li han explicat això?
[@more@]
(il·lustració treta d’aquí)
Bé, qualsevol aficionat a les llegendes urbanes ja pot detectar el tuf a trola que fa tot plegat: dades molt vagues pel que fa a dates, l’ordre de difundir-lo, molta imprecisió al voltant dels dolents "alto y calvo", referències imprecises a una font pretesament fiable (Europa FM, una emissora musical… que NO té notícies!)
La cosa ha agafat tal volada que ha obligat als Mossos d’Esquadra a desmentir-ho rotundament. La veritat és que ha calat fort i a moltes escoles i a moltes famílies divendres es va haver de parlar del tema i ha creat una sensació de psicosi i por que costarà de treure…
Estem davant d’una versió nostrada i actualitzada de l’home del sac, una de les figures més llegendàries de la cultura popular ibèrica. Recordem, a l’inici de l’era industrial, com va aparèixer la versió del "sacamantecas" un senyor que se’n duia nens i nenes dins del sac per a escorxar-los, treure’ls el greix i utilitzar-lo per a untar els mecanismes de les màquines tèxtils que, segons deien, es movien molt millor amb greix humà… La meva iaia m’explicava com, quan es van començar a veure els primers cotxes al poble, es parlava dels senyors de ciutat que se’n duien la canalla en cotxe per a donar-los a famílies que no podíen tenir descendència.
Ara bé, vista la por que han ficat al cos a molta canalla i a molts pares i mares, aquesta llegenda, com en el cas de la història del comerciant castellarenc que havia estat detingut com amembre del comando Barcelona d’ETA, la història no fa puta gràcia!
Sembla ben bé com si algú volgués crear sensació d’inseguretat a Castellar, en especial a l’àrea d’influència del Mestre Pla (sense la "y", si us plau)
Ep, deixa’m dir-te que el tema dels nens que s’emportaven a l’època de la teva àvia podria ser cert, ja que està documentat que a l’època franquista nens i nenes de pares i mares republicans o desafectes al règim eren donats en adopció. No fa gaire van fer un 30 minuts explicant que no calia remuntar-se tant lluny, que fins als anys 90, monges ( ara no sé de quin ordre ) donaven nens acabats de néixer dient als pares que havien mort. Sobretot de mares solteres…
Sí, sí, el tema dels nens robats als hospitals durant el franquisme malauradament és ben real.
Jo parlo de senyors en cotxe que passaven i carregaven nens del carrer, que no deixa de ser la mateixa història d’ara.