Em trec de les hores de son un moment de tranquil·litat emmig d’aquestes setmanes d’hiperactivitat per a parlar de l’homenatge a Joan Muntada.[@more@]
Segurament l’homenatge al pare Muntada, al presi, és un dels projectes que he preparat amb més il·lusió. Fa mesos que amb el Dani -amb qui no fem mai res amb mesos d’antel·lació- i amb el Ramon Montes -el valor afegit de seny, credibilitat i capacitat d’organització que necessitàvem- vam començar a gestar la campanya presentada l’1 de desembre al local del Centre Excursionista, al local de la SEAC.
Una campanya que, hores d’ara, ja no és nostra. O no és només nostra. Perquè hem anat trobant complicitats una rere l’altre. Ho deia el Ramon: ens ha estat molt fàcil. És una qüestió tranquila, d’anar fent, però que té una força callada que fa que tot es mogui per si mateix.
El Joan Muntada és un exemple a seguir i un referent. No cal cridar, no cal emprenyar-se, no cal buscar el protagonisme. Ens cal parlar, construir, buscar l’acord i la complicitat. Ens cal treballar.
Espero sincerament que la subscripció popular sigui un èxit. Us animo a contribuir-hi econòmicament, per petita que sigui la quantitat, als comerços que ens han volgut ajudar: l’Stop, l’Artristras, el Parera, el Castell, el Vallès, la M Carme Girbau, Frèesia…
I endavant.