L’observador internacional del Sinn Fein entra al local de les begudes Parera,[@more@] fa un somriure i diu que que bé estaria sempre votar en llocs així. Estic parlant amb els observadors corsos, hi ha algun altre eurodiputat flamenc i el magatzem és ple de gent. Fora, la BBC retransmet en directe.
La iaia Lola, la del Castell, surt en cadira de rodes del col·legi electoral. La gent, espontàniament, obre un passadís i comença a aplaudir-la. Digeu-me bleda, però se m’humitegen els ulls.
I un tercer: a la celebració final, aplaudiments a la gent que hi ha treballat i un comentari que em faig meu "el que més m’ha enriquit és conèixer gent molt potent"
I a mi també m’ha costat dormir avui.
El vot. Potser el primer cop que vaig votar ja em va passar, però feia temps que no em tornava. De nou, diumenge, estava nerviós. Unes esgarrifances em recorrien el cos i tremolós vaig deixar caure el vot, juntament amb un munt d’il·lusions.
Un altre.El recompte. Un rera l’altre. La sala plena de gom a gom i els sis, perquè n’hi hagué molts, caient com gotes de pluja, eixordant la sala. Un, i un altre i encara un altre… Fins a 353 enfront de 10 nos.