Una de les coses més importants a la vida és poder-te mirar al mirall cada matí sense sentir vergonya de tu mateix.
[@more@] Això, que no recordo ni on ho he llegit ni si m’ho ha dit algú, és com una mena de guia vital que vaig seguint com un dogma de fe. I si puc fer-ho és, entre altres moltres coses, per la meva feina. Com et guanyes les garrofes, quan te les pots guanyar, és part fonamental de la teva vida.
I ahir la meva feina va celebrar 40 anys. Fa 40 cursos les Núries van començar una escola a la Creu Alta, escola que quatre dècades després és l’Escola d’Educació Especial Xaloc (i que encara compta amb les Núries al peu del canó). I és una sort treballar a una escola pionera en la inclusió social de les persones amb discapacitat, en el seu reconeixement com a ciutadans i ciutadanes de ple dret. Quaranta anys formant bones persones, bons treballadors i millors ciutadans. Bones treballadores i millors ciutadanes.
I tinc la sort de poder treballar amb un equip nombrós de grans professionals de qui continuo aprenent molt cada dia -i això, de veritat, és una sort-
Un cercavila per la Plana del pintor, des de l’escola fins a la sala del Parc del Nord, amb tres-centes persones -famílies actuals i d’ex-alumnes, mestres i ex-mestres…- amb els gegants de Gràcia i els de l’ANDI explica la vocació de l’escola: ser part habitual de l’entorn.
I així anar fent: amb els projectes d’Aprenentatge Servei amb Càritas o la Biblioteca del Nord, amb les insercions laborals, amb les pràctiques de participació ciutadana, amb els sistemes augmentatius de comunicació, l’aula d’estimulació sensorial, el menjador, la cuina, l’hort, els contes i les cançons. Mentres calgui i fins quan calgui.
Per molts anys!