Manifest pel català com a llengua vehicular a les escoles.

 Dijous 23 de desembre, a les 20 hores concentració davant l’Ajuntament de Castellar del Vallès.

Davant la recent sentència del Tribunal Suprem que obliga a que el
castellà sigui també llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, la
societat civil de Castellar del Vallès manifesta el següent
:
[@more@]

Que
el model d’immersió lingüística en l’escola catalana és una eina
indispensable per garantir l’aprenentatge de la llengua catalana
d’aquelles persones que no tenen el català com la seva llengua
originària.

Que és un instrument cabdal per garantir que tothom,
indiferentment del seu origen pugui tenir el dret a parlar i escriure la
llengua catalana, imprescindible per garantir els drets de ciutadania i
evitar així qualsevol tipus de discriminació.

Que és un model
que garantia un aprenentatge favorable del català dels nens i nenes i
que aquests també el fessin seu en una societat on la llengua castellana
és obligatòria i hegemònica.

Que mestres, professors i pedagogs
creuen en aquest model per cohesionar la nostra societat evitant la seva
fractura en funció de la llengua parlada pels seus habitants.

Denunciem:

Que
la defensa dels trets identitaris peculiars de cada col•lectiu (com
poden ser la llengua) no pot fer-se servir per posar en perill la
normalització de la llengua catalana ni dividir la societat en
comunitats diferenciades.

Que sota l’excusa de defensar el dret a
escollir la llengua de l’ensenyament es defensi la imposició de la
llengua castellana a Catalunya quan la llengua minoritzada i amenaçada
per tres segles de persecucions continua sent avui en dia el català.

El
cinisme i la hipocresia dels suposats defensors del dret a escollir ”la
llengua materna en l’ensenyament” (com Convivència Cívica Catalana,
Ciutadans, el Partit Popular i d’altres grups afins) ja que només
defensen el dret d’escollir el castellà a Catalunya. De les altres
llengües que es parlen al nostre territori no diuen res i de cap manera
defensen l’ensenyança en català, gallec o basc en altres territoris de
l’Estat espanyol on només el castellà és l’única llengua oficial.

El
cinisme i la hipocresia dels suposats defensors del “bilingüisme” que
només el defensen en aquells espais on el català, malgrat les
dificultats, ha aconseguit tenir més pes o esdevenir hegemònic. Mai
veurem cap d’aquests defensors del bilingüisme fer campanya a favor del
català als cinemes, la premsa, l’etiquetatge i tants altres espais de la
vida quotidiana on el castellà és hegemònic a Catalunya.

Que als
territoris on s’ha aplicat aquest model on el castellà o el francès ha
esdevingut llengua vehicular de manera parcial o total (País Valencià,
Catalunya Nord), la llengua autòctona, el català, es troba greument
amenaçada.

Que la sentència del Tribunal és una agressió
brutal després de més de 30 anys treballant, amb totes les mancances que
imposa l’actual marc jurídic i polític, per a la immersió lingüística .
Com
deia Ovidi Montllor: hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga
o es pense en catlà. És la gent a qui no els agrada que es parle,
s’escriga o es pense.

Castellar del Vallès, 23 de desembre de 2010.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.